La mina i el carbó

L’Isidre no es conformava gaire, de tots era sabuda la seva afició als minerals i a les roques, d’aquí que al llarg de la seva vida va explotar diversos punts d’extracció de matèria primera tipus bauxita a Tuixén, pissarra a Andorra i fins i tot una mina de carbó a Sanavastre.

La que més bons resultats va donar i de la que sempre se n’ha parlat a casa, és de la mina de carbó que estava ubicada a l’entrada del poble; l’Isidre la va comprar a fi i efecte d’extreure el producte i vendre’l, aproximadament va tenir la mina des de l’any 1945 fins a prop dels anys 80.

Avui pot sonar llunyà, però en aquella època el carbó era molt important. Moltes cases s’escalfaven amb cuina econòmica, i sovint la cuina era l’únic lloc calent de tota la casa. Allà s’hi cuinava, s’hi menjava i s’hi feia vida.

Treballar amb el carbó no era fàcil, la mina era dura, la feina era pesada i calia compaginar-ho amb el magatzem i la fàbrica. Normalment hi anava un cop per setmana, de bon matí marxava amb la moto, carregat amb l’esmorzar i el dinar per passar allà tot el dia amb els dos o tres operaris que havia contractat per extreure el material. Aquell dia, treballava i reposava forces junt amb ells, i com a agraïment els portava una bota de vi del celler que emplenava de bon matí per compartir-ho amb els companys. Hi ha una anècdota de que el temps o les presses li van jugar una mala passada, doncs en emplenar la bota al matí, possiblement la foscor el va confondre i va carregar-la amb oli, en tastar-lo allà a la mina i fer el primer glop, va quedar tot ben ple d’oli per tot arreu…amb la conseqüent sorpresa de tots!

La mina donava un carbó apte per a les cuines econòmiques de l’època, però era de qualitat mitjana i no servia per a la gran indústria; això va provocar que la seva idea de comprar una màquina de fer boles de carbó per vendre-les a les fàbriques no prosperés i quedés abandonada a un racó. De tota manera al cap d’un temps, es va adonar que el seu carbó podia servir per fer adob, previ procés de transformació, així que va trobar un comprador del material a Barcelona i aviat ho va tenir organitzat, els camions baixaven carregats de carbó a Barcelona, descarregaven i anaven a buscar el material que el magatzem necessitava per vendre, d’aquesta manera optimitzava la càrrega i els camions mai viatjaven de buit.

Aquest episodi de la mina explica molt bé el caràcter d’aquells anys: si hi havia una oportunitat, s’intentava, si calia treballar més, es treballava. I si el temps canviava, s’havia de canviar amb ell.

Un cop la mina va deixar de funcionar, l’evolució va portar a que derivés en la coneguda bassa de Sanavastre, on s’hi ha creat un microclima i espècies de flora i fauna úniques a la Cerdanya, és un lloc molt interessant i molt visitat de la zona.

A les imatges es mostren a mà esquerra un plànol de l’època, encerclat en vermell l’entrada de la mina, i la direcció en soterrani de la mateixa, també s’intueix ja l’inici de l’extracció a cel obert. A mà dreta, es compara amb una imatge actual, on ja ha desaparegut l’extracció a cel obert i si ha generat la bassa de Sanavastre.