El Tros

A mitjans dels anys quaranta, l’Isidre i la Isidra van fer un pas important: van comprar uns terrenys a l’entrada de Puigcerdà, estaven situats al costat de la via del tren, i a casa sempre l’hem anomenat “El Tros”. Ho van anar comprant a mesura que les seves possibilitats ho permetien, de fet, una de les primeres àrees que es va comprar, va ser la de tocar a la carreta nacional, on hi havia uns petits coberts que es van utilitzar per a fer el mosaic hidràulic, que fins aleshores es feien al magatzem de dalt.

La resta de la parcel·la estava ocupada per perers, que tal com es coneix encara avui dia, produïen l’apreciada pera de Puigcerdà; l’Isidre i la seva muller els cuidaven i tenien postres per a una llarga temporada. Un cop més, podem veure el tarannà de la cultura d’aprofitament i viure amb el que es produïa a casa, doncs l’Isidre tenia un quartet fresc i fosc a casa seva, l’emplenava de papers de diari a terra i damunt hi posava les peres, d’aquesta manera se li conservaven molt temps. També la seva dona, la Isidra, cuinava molt plats amb pera, l’avi Maties encara recorda plats guisats, acompanyats amb pera en lloc de patates, doncs era el que ells tenien a casa.

Aquell espai va canviar moltes coses, la parcel·la inicial es completava amb un altre, just a tocar la via on hi van construir una nau llarga i no massa ample, on i guardaven material, el camió i més tard hi van fabricar tubs de formigó centrifugat. Alhora, a la part exterior, que ells anomenaven el pati, hi van instal·lar una màquina ponedora de blocs de formigó

Imatge de la parella al Tros, estan asseguts sobre un dels tubs que ells mateixos havien fabricat i el tenien dipositat al pati, darrere es pot veure la via del tren.

La màquina ponedora és una d’aquelles coses que costa explicar si no l’has vist mai; s’anava movent un cop havia deixat les peces posades a terra, i tornava a començar a “pondre” un tram més endavant, al final hi havia una gran extensió de fileres de blocs que s’havien d’assecar al sol i curar, es tapaven amb plàstics per accelerar el procés de fraguat del formigó, d’aquí la importància de que el pati fos força gran.

Al mateix temps es seguia fent el mosaic de formigó, els graons, dentells i fins i tot va comprar una màquina que servia fer tubs de formigó del tipus centrifugadora. L’aparell estava instal·lat a terra i amb un moviment de centrifugació concentrava el formigó cap als extrems de manera que es generava el tub, seguidament sortia del terra per mitjà d’un pistó que l’impulsava cap amunt, passant seguidament a l’assecatge de la peça.

El Tros va ser fàbrica, magatzem, pati de material, lloc de feina i, amb els anys, també lloc de records familiars.