El camió

A la vegada que creixia el negoci, les necessitats de transport també augmentaven exponencialment, el camió es va convertir en una peça clau i bàsica per a moltes de les tasques i feines derivades que calia resoldre dia a dia.

En principi servia per anar a buscar material, moltes vegades cap a Barcelona, i també per pujar productes que arribaven amb tren a Puigcerdà. En aquella època, el transport no era tan fàcil com ara. Cada viatge comptava.

Ens han explicat que algunes rajoles arribaven protegides amb palla i caixes de fusta, perquè no es trenquessin durant el trajecte. Ens costa imaginar el temps i l’esforç que hi havia darrere de cada càrrega.

Però el camió no era només un vehicle. Era la manera d’arribar més lluny, de tenir material a punt i de donar resposta als clients. Van adquirir de seguida que van poder un camió de segona mà de la marca Barreiros i més endavant el van canviar per un SPA; la possibilitat de poder-se traginar ells mateixos els productes va ser clau a l’hora d’oferir serveis als clients. A tot això es va sumar el carbó de la mina, que un cop extret calia portar-lo fins a Puigcerdà, per poder-lo posar a la venda.

Imatges d’un parell de camions que van tenir, el de l’esquerra està estacionat al pati del magatzem, amb l’Isidre a la Isidra, un a cada costat. El de la dreta, es troba aturat a la plaça Barcelona, just davant de les restes de l’antic hotel amb el mateix nom, i l’Isidre, recolzat al palafang. Es pot veure també dessota un balcó hi ha un rètol de la casa Rocalla, productes molt venuts en aquelles èpoques.

Cada camió nou devia ser molt més que una compra: era un senyal que el negoci avançava, és curiós veure com remenant dins els àlbums antics, el que més ses troba, son imatges antigues dels camions amb ells al costat; molt probablement era una de les eines més apreciades i que més esforç suposava a l’hora de comprar-les.

Tant important era per ells impulsar el negoci, que van comprar els camions de segona mà, ja que era al màxim que podien arribar; però ells mateixos no tenien cap vehicle propi per desplaçar-se i més tard, l’Isidre va haver d’adquirir una petita moto per poder anar d’un magatzem a l’altre.

Fins i tot, abans de comprar la moto, a causa de l’ afició que tenia envers els minerals, va voler anar a Martinet a mirar unes graves que hi havia a tocar el riu, com no tenia vehicle, va anar-hi amb bicicleta i el seu fill el va voler acompanyar, el va portar tot el viatge assegut al manillar. L’Isidre comptava fer la pujada de tornada a Puigcerdà amb el camió que pujaria de fer el repartiment des de la Seu; el cas, va ser que per un problema, el camió no va poder pujar i l’Isidre i el Maties es van veure obligats a tornar de nit, sense cap llum, fins a Puigcerdà amb la bicicleta i amb un patiment que encara avui dia el nostre avi Maties ho recorda.