Els primers ajudants

Amb el temps, el magatzem va anar creixent i ja no podien fer-ho tot sols, a més poc a poc van anar augmentant la capacitat del negoci, expansionat i diversificant els productes, junt amb alguna nova ubicació dins la Vila.

A l’entrada de Puigcerdà, a tocar la via del tren, l’Isidre va veure l’oportunitat d’adquirir uns terrenys que li servirien per expandir el tema de la fabricació de mosaics i altres peces de prefabricats, eren el que familiarment coneixem com “El Tros”.

Per altre costat, l’Isidre era molt aficionat de tota la vida als minerals; els qui el coneixien, sempre veien a l’ampit de la finestra del seu despatx, tot un seguit de roques de diverses formes, que ell s’estudiava minuciosament, les guardava amb cura i tot i que semblaven pedres sense importància, ell mai volia que ningú els llencés. Lligat amb aquesta afició va veure l’oportunitat d’adquirir una mina de carbó a Sanavastre, i en un tres i no res, va començar a extreure carbó i vendre’l al magatzem.

Tot això va portar la necessitat de buscar algunes persones que l’ajudessin, a casa s’han sentit noms com en Cisco, en Ventura, en Ton, l’Antonio o en Bernabé. Persones que no eren només treballadors, sinó part d’aquell primer món de Materials Domenjó, i que poc a poc s’anava configurant com una petita família.

Imatge esquerre antic Hotel Barcelona, ja pràcticament enderrocat, les portes que s’hi veuen donaven pas al magatzem, és el punt exacte on avui dia hi ha la botiga d’exposició de materials, a la dreta la casa vella antiga junt amb l’edifici on s’hi van ubicar les oficines en planta primera cap els anys 70.

De petites, la Marian i l’Anabel, netes de l’Isidre, recordaven el padrí, que era com l’anomenaven a casa, movent-se pel magatzem, fent de les seves, sempre tenia alguna nova idea, amb aquella energia de qui sempre té alguna cosa al cap. I al costat hi havia gent que l’ajudava, que carregava, descarregava, fabricava, atenia o buscava la manera de solucionar el que fes falta. Ell era un més, treballava junt amb tots i per tots; fins i tot a casa expliquen una anècdota, l’Isidre cada matí acostumava a escombrar la vorera de la plaça Barcelona, per tal que tot es veiés net i endreçat, va arribar un viatjant molt mudat amb vestit, que li volia vendre alguna cosa i li va demanar a ell, que estava escombrant, on era l’Isidre Domenjó, que volia parlar-li, l’Isidre sorprès li va respondre, però si l’Isidre soc jo! Aquell viatjant no s’ho podia creure...

Això també forma part de la història. Perquè una empresa familiar no la fa només la família, també la fan totes les persones que hi han passat hores i hores, esquena i confiança, de manera que molts d’ells encara ara es recorden a casa de manera entranyable, com si fins i tot formessin part de la pròpia família, i sense tots ells, mai s’hagués pogut tirar endavant el projecte de l’Isidre.