En Maties

L’agost del 1941 va néixer en Maties, el fill de l’Isidre i la Isidra.

Va créixer entre casa, magatzem i materials, mentre la seva mare ajudava al negoci i portava la casa, ell passava moltes hores en aquell entorn. En aquelles dates inicials, els ajudava el Ventura, que fins i tot de tant en tant el passejava pel pati, pujat damunt del carretó.

Va anar a l’escola als escolapis del carrer Escoles Pies, del que n’està molt orgullós i agraït, doncs sempre explica que gràcies a que Puigcerdà comptava amb aquesta escola, va poder fer batxillerat i anar a estudiar a Barcelona.

Més endavant, l’any 1956 va marxar a estudiar, van buscar una residència on viure, la dels pares Teatins del carrer Enric Granados, on s’hi va estar més de deu anys. I aquí hi ha un record que ens agrada molt: des de classe d’aparelladors, veia passar el camió de casa quan anava a carregar ciment, saber que aquell camió era el de Materials Domenjó, tan lluny de Puigcerdà, li feia sentir un gran orgull.

En aquests viatges del camió a Barcelona, de tant en tant, el xofer, el Ton, li baixava petites coses de Puigcerdà. Normalment quedaven en una cantonada, el camió parava un instant i li donava una caixa de peres de Puigcerdà, les peres del tros, que ell s’enduia amb el tramvia fins a la residència on vivia. Són petites coses que avui semblen simples, però que en aquell moment devien portar una mica de casa fins a Barcelona.

Imatge del Maties a la residència dels pares “Teatins” al carrer Enric Granados.

Mentre estudiava aparellador, i com a conseqüència de que la mina necessitava un enginyer que la dirigís, en Maties van completar els seus estudis amb enginyeria de mines a Manresa; després també va decidir estudiar arquitectura superior i acabar aquesta primera època d’estudis a Barcelona l’any 1968. Posteriorment, ja des de Puigcerdà ha anat ampliant el seu bagatge d’estudis amb diverses enginyeries i carreres relacionades amb el món de la construcció, a casa sempre li fem la broma de que quantes carreres té i mai ho acaba d’aclarir del tot.

Un cop en Maties va ser a Puigcerdà, entre ell i el seu pare portaven el magatzem de dalt, la fàbrica i la mina; el Maties a més, ho compaginava amb l’arquitectura i l’enginyeria i servei tècnic a diversos ajuntaments de la comarca.

Malauradament la Isidra, la seva mare, va morir l’any 1969, fruit d’una llarga malaltia amb poc més de 50 anys. Van ser anys molt durs, on el seu pare va passar llargues temporades als hospitals, fent costat a la seva mare i treballant ambdós com podien. Seguidament al setembre del mateix any, en Maties es va casar amb la Carmen, veïna del carrer Consell de Cent i que s’instal·là a Puigcerdà, a punt per iniciar una nova etapa.