← Portada

Capítol 11

Arquitectura i materials

En Maties es va establir definitivament a Puigcerdà, junt amb la seva muller i a la vora del seu pare que recentment s’havia quedat sol. Va ser com un segon inici, una tasca de continuïtat de l’empresa existent i una nova manera de fer, va començar una reorganització interna, adaptada als avenços que imposava l’ època i l’evolució constant.

Va combinar el món de l’arquitectura amb el negoci familiar. Això va donar una visió diferent a Materials Domenjó: no només vendre material, sinó entendre també les obres, els projectes i les necessitats de qui construïa.

Poc a poc, l’empresa va continuar evolucionant, van aparèixer els primers ordinadors, els primers despatxos, gent d’oficina, els telèfons interiors, la primera fotocopiadora…etc, ens trobavem ja en plena dècada dels 70. L’Isidre va poder comprar el seu primer ordinador, ell li deia la “tele” que m’ajuda a fer les factures i portar els comptes. En aquell moment estaven instal·lats a la planta primera del carrer Cadí 4, on l’Isidre va fer un edifici nou, a baix els magatzems, a la primera planta les oficines i les plantes pis que servirien per viure-hi ell i els seu fill, amb la seva dona Carmen i més endavant també les seves filles. La resta d’edifici el va destinar a lloguer.

Arquitectura i materials
Arquitectura i materials

Imatges del pati del magatzem de dalt, als anys 70, s’hi dipositaven les bigues a punt per a ser venudes, es pot veure el Maties a l’esquerra i a l’Isidre amb una de les seves netes a la dreta.

Compartien despatxos arquitectura i materials, també va dedicar una petita sala a la que podríem anomenar la primera exposició de rajoles de materials, on hi havia uns tubs verticals giratoris, a mode d’exposició que permetia ensenyar moltes rajoles alhora; el mon estaba canviant, els clients podien escollir els acabats de la seva llar, amb un vendall molt més ampli de possibilitats.

En aquella època la mina va passar a ser explotació a cel obert, convertint-se en cantera, però els avenços van donar cabuda a combustibles diferents i el carbó va quedar en desús, de manera que es va traspassar la mina i es van dedicar de ple als materials de construcció.

A partir dels anys setanta i vuitanta, el vendall de productes es va ampliar molt: ciments, bigues, aïllants, ceràmica, rajoles, sanitaris i molts altres materials.

Materials Domenjó ja no era només aquell primer magatzem. S’anava convertint en un punt de referència per a molta gent de la Cerdanya.