La Isidra

La Isidra també venia d’una vida de feina; a la imatge està amb la seva tieta, a qui anomenaven familiarment la padrina d’All.

Va néixer a Guils. Era la tercera filla d’una família amb quatre criatures i va créixer en un entorn de pagès, entre bestiar, camps i rutines que no entenien de dies fàcils. De petita va anar a viure a All amb uns oncles que no tenien fills. En aquells moments, era costum que una criatura anés a viure amb uns familiars, atès que representava una boca menys per alimentar i una bona companyia per als seus oncles, que estaven sols. Allà va estar molt ben atesa i contenta de viure amb ells. Més endavant, a l’època escolar, pujava a Puigcerdà per anar a estudi, junt amb els seus germans.

Ens agrada molt una imatge que ens han explicat: pujaven cap a escola des del Mas del Soler, que estava a les afores, carregant lleteres plenes de llet i deixant-les a les cases de veïns que les havien encomanat. Abans d’arribar a classe, ja havien fet una part de la feina del dia.

Quan va acabar l’escola, cap als 15 anys, va tornar a viure definitivament a All. Allà ajudava els oncles amb les tasques de casa. A més de la pagesia, també es dedicaven a una petita pensió: llogaven habitacions i donaven alguns àpats als visitants i, sobretot, a algun estiuejant de temporada.

És curiós el que ens van explicar, doncs resulta que en aquell moment la gent del poble s’anava instal·lant de manera precària l’aigua corrent a les cases. Però els oncles de la Isidra, que eren molt estalviadors, s’estimaven més anar cada dia a la font a buscar-la i carregar unes galledes amb un suport sobre l’esquena; aquest detall ja feia entreveure la cultura de l’esforç i l’estalvi de la gent d’aleshores.

Imatge de la tieta de la Isidra, anant a buscar aigua a la font del poble.