A vegades penso que hi ha històries que no has viscut, però que de tant sentir-les explicar… és com si una mica també fossin teves.

Sí, sobretot quan sempre surten els mateixos noms: l’Isidre, la Isidra, el primer magatzem, el Tros, els camions…

I les fotos. Jo crec que les fotos fan molt. Veus una imatge antiga i penses: “ostres, tot això era real, no és només una història que t’han explicat”.

El que passa és que tot està una mica repartit. Una foto aquí, una anècdota allà, una cosa que explica l’avi, una altra que recorda algú que havia treballat al magatzem…

I al final t’adones que tot això forma part de Materials Domenjó. No només l’empresa d’ara, sinó tot el camí que hi ha hagut abans.

Per això estaria bé explicar-ho. Però explicar-ho bé, sense fer-ho massa seriós. Com ens ha arribat a nosaltres.

Potser ens faltaran coses, eh. Dates, noms, detalls… Però també és una mica la gràcia, anar-ho descobrint.

Sí. Com obrir una capsa antiga i anar trobant fotos, papers i records que encara tenen alguna cosa a dir.

Doncs comencem pel principi. Per l’Isidre, per la Isidra… i per aquell primer lloc on tot va començar.